3a. etapa LLAC CHALA-SNOWCAP (RONGAI)
TOTAL 67 km
DESVIVELL+ 1300m
Avui ens hem llevat a les 5.30 per poder veure la sortida del sol des de la terrassa sobre el llac- mare meva quina son, el 3r dia ja es nota el cansament- la sortida no ha estat tan espectacular com esperàvem ja que els núvols l’han camuflada, però hem disfrutat veient els monos que començaven el dia corrent davant nostre. Hem decidit anar-nos a banyar al llac, per la qual cosa hem hagut de fer una petitat excursió i, al final, baixar per un camí força costerut enmig dels arbres, el bany i la bona estona que hem passat ha valgut molt la pena.
Eufòrics i carregats d’energia hem començat a pedalar desfent 7 km del camí d’ahir, però avui ja no és baixada I suem de valent, en una bifurcació agafem la pista que farem durant uns 45 kms i que trancorre paral.lela a Kenya. És una pista llarga , monótona i amb forts pendents,per acabar-ho d’adobar avui fa molta calor i tenim el vent de cara. Sempre anem trobant petits pobles i gent que fa quilòmetres per anar a buscar aigua amb tota mena d’estris que carreguen sobre el cap, en carretons, bicicletes.. Cap al final trepitgem terra Kenyana! Trobem la fita que separa els dos països i posem un peu a cada banda.
La pista ens mena a la carretera que dóna la volta al Kilimanjaro i fem uns 15 km per asfalt, a banda i banda de la carretera hi ha cultius de tomàquets, blat de moro i patates, com més amunt anem, els cultius canvien per boscos i plantacions de pins, entrem als boscos de Rongai.
Arribem a l’alberg, Snowcap, després de deixar l’alfalt i fer l km per un camí amb molta pujada, avui estem cansats, però a l’arribar hi ha la recompensa, al.lucinem! És un lloc paradísiac! dormirem en cabanes de fusta i soparem en un menjador acompanyats d’una llar de foc. Tanzania és una agradable sorpresa cada dia!
4ª.etapa SNOWCAP-POBLAT MASSAI OLPOPONGI
TOTAL 97 Km DESNIVELL 872+
Avui fem els primers 22 km per alfalt- continuem la carretera que vàrem deixar ahir i que dóna la volta al Kilimanjaro – pels boscos de Rongai, són uns boscos molt humits, d’un verd intensíssim, és com si pedaléssim per un país de centre Europa, quan arribem a la cota més alta , 2100 m, ens apareix el majestuós Kilimanjaro, el dia és claríssim i el veiem com si el tinguéssim a tocar, es veu de tan a prop que impressiona. De sobte l’asfalt es torna terra, una terra d’un rogenc intens, els boscos han quedat enrere i ja tornem pedalar per la sabana , en aquest tram el paisatge és molt relaxant ens ofereix una gamma de verds i marrons molt contrastats. Passem per molts pobles petits que viuen de la pastura i del conreu de la poca terra que hi ha conreable.
Com més avancem més desert i ens hi enganxa un temporal de mil dimonis, durant força estona plou a bots i a barrals, el terra és converteix en un riu, però no parem perquè no tenim on aixoplugar-nos, fins que dues punxades ens hi obliguen i per arreglar-les busquem refugi fora de la pista fins que trobem una casa de gent molt humil que ens deixen el porxo per fer-lo servir de taller. Molls com ànecs i morts de fred, continuem pedalant sota la pluja. Quan para, l’entorn és bellíssim i hi ha una quietud immensa. Tanzania és un país de canvis constants: de temperatura, de colors, de paisatge, de temperatura.
Els últims 20 km els fem per camins molt solitaris i de cop, com un bolet, enmig de la sabana trobem una escola masai, com que portem llapis, caramels i samarretes decidim demanar si els ho podem deixar, per la qual cosa, molt agraïts, ens conviden a visitar-la i ens ensenyen alguna aula i la sala de professors- n’hi ha 7 per a 200 alumnes-. La seva invitació ens afalaga. Els nens ens miren embadalits i nosaltres estem contents de poder-los deixar alguna cosa que potser els será útil, això no obstant ens preguntem si fem bé lluint una manera de viure que difícilment será mai al seu abast, en les seves mirades quedem reflectits com uns intrusos i, malgrat l’eufòria del moment, aquesta observació ens entristeix.
Uns quants quilòmetres més i ja arribem al poblat massai, sempre acompanyats de nens que tornen cap a casa corrent al nostre costat, contents de tenir una distracció diferent dels altres dies. El poblat està enmig d’una extensa esplanada amb unes vistes meravelloses al Kilimanjaro i al Meru, la senzillesa del lloc ens captiva. Les dones ens reben a l’entrada amb un ball de benvinguda, ens fan sentir molt ben acollits.
Després de canviar-nos contenplem la posta de sol i sopem sota un cel espectacular. Quin privilegi!
