5a. etapa POBLAT MASSAI-MKURU (1.516m)

Total 36,500 km

Desnivell ^* 345m

 

Avui ens hem llevat molt d’hora per anar a caminar per la sabana amb dos guerrers massais per tal de conèixer l’entorn , abans, però. veure sortir el sol per darrere el Kilimanjaro ens ha eixerit de mala manera i hem començat l’aventura molt desperts i motivats.

La caminada ha estat en silenci I en un principi a pas força ràpid fins que hem estat lluny del poblat, hem seguit el rastre d’elefants i girafes, per les caques i les petjades, cada vegada ens hi acostàvem més fins que n’hem trobat.

Que emocionant! Primer els elefants, els hem anat rodejant per poder-los observar més bé, després moltíssimes girafes! I, moltes zebres!

A la tornada al poblat hem après de quins arbusts en treuen la saba que els serveix de repelent i de quines plantes se’n fan infusions per preveure la malària i de quines per curar-la, dels branquillons que en fan escuradents i raspalls de dents

És difícil transmetre el que hem viscut en aquestes tres hores, la natura en ha ofert uns espectacles que els massais ens han ensenyat a mirar i a agrair. En el nostre tipus de vida no hi ha gaire espai per a la contemplació i en sabem poc. Aquest matí hem après, una miqueta, que simplement es tracta de saber copsar sense preses els bons moments que t’ofereix la vida i avui sens dubte han estat preciosos.

A l’arribar al poblat ens ha rebut a la seva cabana la dona més vella, 98 anys, i ens ha convidat a te massai . S’ha interessat per les nostres famílies i nosaltres hem pogut fer-li preguntes sobre la seva vida- mare meva, quina lucidesa i quina agilitat!-. Ha estat una estona molt interessant.

Abans de dinar, un dels guerrers ens ha explicat la història de la seva tribu i molts dels seus costums. Culturalment ha estat el dia més interessant.

Havent dinat, a les 2, comencem a pedalar amb la recança de no poder romandre-hi més temps.

El camí d’avui ha estat, gairebé tots els 37 quiòmetres, per una zona molt salvatge i remota, pel mig de la sabana seguint un sender amb molta sorra i pedra, envoltats de ramats de zebres, és  un terreny  dur en què la feina és mantenir l’equilibri. El paisatge infon aïllament i tranquil.litat,  és espectacular, tenim sempre davant unes precioses vistes del Meru. Pedalem en silenci, molt conscients que avui, per tot el que hem viscut, és un dia molt especial.

Tot i que és el dia que hem pedalat menys, arribem cansats l’alberg .  El tracte, l’entorn i el sopar ens fan recuperar ràpid l’energia per gaudir al màxim de l’últim vespre de ruta.

6ª. Etapa MKURU- ARUSHA

Total 96 km  Desnivell 770+

Avui l’últim dia! Pedalem amb el convenciment d’aprofitar al màxim aquesta etapa, no volem deixar-nos perdre ni el més petit detall, conscients que ja s’acaba. El plaer de pedalar per unes pistes en bon estat i un paisatge guapíssim ens hipnotitza i els 50 kms primers són brutals, els disfrutem de valent. La pista trancorre entre el Kilimanjaro i el Neru i freguem el PN d’Arusha, pedalem en silenci amb la sensació de volar arran de terra, veiem reflectida en la cara dels companys les nostres pròpies sensacions.

Quan deixem la pista, alternem la resta de quilòmetres que ens queden entre alfalt i terra, però sempre per zones amb força trànsit, un puja i baixa i molta calor, ara sí que trobem a faltar el que deixem enrere i el cansament es fa sentir. Pedalem ràpid amb la contradicció de les ganes d’arribar o d’allargar-ho una mica més, aixó no obstant no ens impedeix d’aprofitar tant com podem el plaer de pedalar per Tanzània.

L’arribada a l’hotel és un esclat d’alegria. Hem acabat sense cap contratemps i s’han superat amb escreix totes les espectatives. TANZÀNIA ÉS PURA MÀGIA

3a. etapa LLAC CHALA-SNOWCAP (RONGAI)

TOTAL 67 km

DESVIVELL⁺ 1300m

Avui ens hem llevat a les 5.30 per poder veure la sortida del sol des de la terrassa sobre el llac- mare meva quina son, el 3r dia ja es nota el cansament- la sortida no ha estat tan espectacular com esperàvem ja que els núvols l’han camuflada, però hem disfrutat veient els monos que començaven el dia corrent davant nostre.  Hem decidit anar-nos a banyar al llac, per la qual cosa hem hagut de fer una petitat excursió i, al final, baixar per un camí força costerut enmig dels arbres, el bany i la bona estona que hem passat ha valgut molt la pena.

Eufòrics i carregats d’energia hem començat a pedalar desfent 7 km del camí d’ahir, però avui ja no és baixada I suem de valent, en una bifurcació agafem la pista que farem durant uns 45 kms i que trancorre paral.lela a Kenya. És una pista llarga , monótona i amb forts pendents,per acabar-ho d’adobar avui  fa molta calor i tenim el vent de cara. Sempre anem trobant petits pobles  i gent que fa quilòmetres per anar a buscar aigua amb tota mena d’estris que carreguen sobre el cap, en carretons, bicicletes.. Cap al final trepitgem terra Kenyana! Trobem la fita que separa els dos països i posem un peu a cada banda.

La pista ens mena a la carretera que dóna la volta al Kilimanjaro i  fem uns 15 km per asfalt, a banda i banda de la carretera hi ha cultius de tomàquets, blat de moro i patates, com més amunt anem, els cultius canvien per boscos i plantacions de pins, entrem als boscos de Rongai.

 

Arribem a l’alberg, Snowcap, després de deixar l’alfalt i fer l km per un camí amb molta pujada, avui estem cansats, però a l’arribar hi ha la recompensa, al.lucinem! És un lloc paradísiac! dormirem en cabanes de fusta i soparem en un menjador acompanyats d’una llar de foc. Tanzania és una agradable sorpresa cada dia!

 

 

4ª.etapa SNOWCAP-POBLAT MASSAI OLPOPONGI

TOTAL 97 Km  DESNIVELL 872+

Avui fem els primers 22 km per alfalt- continuem la carretera que vàrem deixar ahir i que dóna la volta al Kilimanjaro –  pels boscos de Rongai, són uns boscos molt humits, d’un verd intensíssim, és com si pedaléssim per un país de centre Europa, quan arribem a la cota més alta , 2100 m, ens apareix el  majestuós Kilimanjaro, el dia és claríssim i el veiem com si el tinguéssim a tocar, es veu de tan a prop que impressiona. De sobte l’asfalt es torna terra, una terra d’un rogenc intens, els boscos han quedat enrere i ja tornem pedalar per la sabana , en aquest tram  el paisatge és molt relaxant ens ofereix una gamma de verds i marrons  molt contrastats. Passem per molts pobles petits que viuen de la pastura i del conreu de la poca terra que hi ha conreable.

Com més avancem més desert i ens hi enganxa un temporal de mil dimonis, durant força estona plou a bots i a barrals, el terra és converteix en un riu, però no parem perquè no tenim on aixoplugar-nos, fins que dues punxades ens hi obliguen i per arreglar-les busquem refugi fora de la pista fins que trobem una casa de gent molt humil que ens deixen el porxo per fer-lo servir de taller. Molls com ànecs i morts de fred, continuem pedalant sota la pluja. Quan para, l’entorn és bellíssim i  hi ha una quietud immensa. Tanzania és un país de canvis constants: de temperatura, de colors, de paisatge, de temperatura.

Els últims 20 km els fem  per camins molt solitaris i de cop, com un bolet, enmig de la sabana trobem una escola masai, com que portem llapis, caramels i samarretes decidim demanar si els ho podem deixar, per la qual cosa, molt agraïts, ens conviden a visitar-la i ens ensenyen alguna aula i la sala de professors- n’hi ha 7 per a 200 alumnes-. La seva invitació ens afalaga. Els nens ens miren embadalits i nosaltres estem contents de poder-los deixar alguna cosa que potser els será útil, això no obstant ens preguntem si fem bé lluint una manera de viure que difícilment será mai  al seu abast, en les seves mirades quedem reflectits com uns intrusos i, malgrat l’eufòria del moment, aquesta observació ens entristeix.

Uns quants quilòmetres més i ja arribem al poblat massai, sempre acompanyats de nens que tornen cap a casa corrent al nostre costat, contents de tenir una distracció diferent dels altres dies. El poblat està enmig d’una extensa esplanada amb unes vistes meravelloses al Kilimanjaro i al Meru, la senzillesa del lloc ens captiva. Les dones ens reben a l’entrada amb un ball de benvinguda, ens fan sentir molt ben acollits.

Després de canviar-nos contenplem la posta de sol i sopem sota un cel espectacular. Quin privilegi!

2ª etapa MOSHI-LLAC CHALA

Total: 69 km

Desnivell+ 1605 m

 

Sortim de Moshi – ciutat que està situada a la falda del Kilimanjaro – i comencem en força pujada durant 18 km, ens anima la visió que tenim del Kilimanjaro, immens i majestuós;  la vegetació és molt tropical, plantacions de plataners, cafetars i altres cultius. És una zona molt poblada i quan ja fa estona que pugem, ben bé al costat de la pista, hi  trobem un petit mercat en el qual unes quantes dones hi venen les quatre coses que tenen: un quants tomàquets, pastanagues, cebes, te, peixos… la gent practica l’agricultura i vida de subsistència. Ho aprofitem per fer-hi un petit descans . No gaire més amunt hem de passar uns quants quilòmetres pel parc natural del Kilimanjaro, cosa que obliga el guía a negociar amb els guardes el nostre pas, hi té força feina, però al final ho aconsegueix.

Quan entrem al parc hi ha un canvi brutal de paisatge, deixem enrere els cultius i comença un espès bosc tropical ,amb uns arbres altíssims, no ens hi podem aturar gaire perquè ens hi enganxa un bon temporal, quan en sortim  torna a haver-hi molta vida, tothom fa vida al costat del camí i tothom ens anima. La pluja  no ens deixarà fins a Morunga.

Els últims 15 km pedalem per la sabana i disfrutem de valent baixant per un camí de terra vermella amb molts nens a banda i banda, que tornen cap a casa després de sortir de l’escola i dones que porten embalums de tota mena dalt del cap, tot és alegría i salutación. A mesura que ens anem acostant al llac tot es va tornant més erm i solitari, la quietud ho embolcalla tot.

L’arribada al llac ha estat impressionant, molt més del que podíem imaginar. Avui dormirem en tendes al mig de la sabana, abans, però, en Patrik ens ha preparat un sopar que ni en el millor restaurant del món.

El llac Chala és dins un cràter, la meitat pertany a Kenia i l’altra a Tanzania, la vegetació, molt espesa arriba a tocar l’aigua.

Aquest any hem viatjat a Tanzània per fer  la volta al Kilimanjaro en 6 etapes, un total de 480 kms i un desnivell de 5.250+ . Hem compartit el viatge amb la Yolanda, l’Edu, l’Alfons i en Marçal. La intendencia ha anat a càrrec d’en Juan, el guía; en James, el xofer i d’en Patrik, el cuiner

Tanzània ens era totalment desconeguda i ara, pel que hem vist i viscut aquest dies, podem dir que és un país de contrastos enormes: de colors, de paisatges, de tribus, de religions…que conviuen en una gran harmonía.

Totes les etapes  han estat un recorregut ple d’emocions, en què teníem la sensació que no podíem passar ràpid, que calia aturar-se de tant en tant per tal que es sedimentés tot el que estàvem veient.

Cada viatge d’alguna manera et modifica i després ja no ets mai la mateixa persona que eres abans, aquest ha estat una sacsejada a la nostra manera de viure.

Cada dia  ha estat un èxit, per la qual cosa donem les gràcies amb humilitat i agraïment a la natura i a les persones que ens han acompanyat durant totes les etapes.

1ª. Etapa ARUSHA-MOSHI

Total 108 km- Desnivell +284 m

Tot el cansament del viatge s’ha esvaït al moment de trepitjar terra africana, ara toca muntar les bicicletes per demà començar l’aventura

Sortim de l’hotel molt motivats i una mica nerviosos ja que ens esperen 6 dies de ruta i 480 km per un país totalment desconegut.

Aquesta 1ª.etapa ha estat ideal per prendre contacte amb la gent i la cultura del país perquè hem rodat per pistes de zones molt poblades i per tres zones molt diferenciades, en totes elles els pobles són a tocar els camins i la gent hi fa vida,, per la qual cosa  pels marges sempre hi transita gent que va a buscar aigua, nens anant i tornant d’escola, motos transportant objectes enormes, dones que carreguen sobre el cap tota mena d’embalums, pastors..per la qual cosa hem anat sempre acompanyats de les salutacions de “JAMBO, JAMBO” que no ens abandonaran fins al final del viatge,

Pel fet de ser una etapa tècnicament poc exigent hem pogut gaudir al màxim de l’entorn; sobretot en l’últim tram, abans d’arribar a Moshi, l’adrenalina ha arribat al màxim, hem disfrutat de valent!

Durant aquest 108 primers Kms ens hem deixat seduir per l’exotisme dels colors del paisatge i per la simpatía de la gent. Aquest viatge es presenta francament bé.

Després de la histèria generada per la prohibició precipitada(per part de les federació espanyola i francesa de ciclisme) d’utilitzar les bicicletes de carretera equipades amb frens de disc en competició i en qualsevol marxa cicloturista ara canvia d’opinió i la REFC les torna a permetre.

Així doncs, a partir de varies reunions on s’ha posat en dubte que el tall que va patir Ventoso no va ser a causa d’un disc si no que va ser possiblement a causa d’un plat, s’ha aixecat la prohibició en les marxes cicloturistes i a partir del Juliol, segons la UCI, es tornaran a provar en competició.

De totes maneres, discs de fre de puntes arrodonides i protectors són opcions que s’estan posant sobre la taula per minimitzar el risc de lesions en cas de caigudes.

Si vols més informació clica:  Ciclismo a Fondo, noticias.